Purmèirs jorns de l’annada de 2009 …. ivèrn, hreiduras, cèu ennublat, estujat per los crums, maishants borròcs cargats d’aïgassa !
Qu’a plavut aqueths jorns, com qui la geta ! las plujas qu’an anegat la tèrra de las lanas, deus casaus, dinc au rediz (ras) deu solar de las bastissas ;
Las garias, apitadas suus litrèus deu porèir que ‘n gausèvan pas mei devarar (déscendre );
Qu’am calut trobar cueishèras (cuissardes) entà traversar la crasta de l’ostau, pardi, lo pont deu vesin, esbugat per las cargas de bilhons de la darrèira ventena, qu’estanca l’escorrement (écoulement) de las aigas ;
Més si n’i avè pas sonque aquò , que ne coneishèvam pas enqüèra lo mei maishant ! l’anonciaire de la télé que ns’avertiva : « Météo, alerte rouge dans tout le Sud-Ouest ! au cours de la nuit prochaine, une forte tempête est annoncée avec des vents à 170 kilomètres heure ! »
Ja , hilh deu diable, dauna, as entenut, para l’aurelha !, la hemna deu caishòt a parlòta que dit : « Mettez eau !» Jasus, que vam caler arrecaptar los balhòts, botar arrepós a las frinèstras e a las portas !….
Lo tèmps que se hadè shord , tròp shord… quauquarren que se perparàva, solide !
E entà quate òras deu matin, un sobte barrabum que nes tirèt deu cluc, las aurelhas que shiulèvan, lo lheit que tartalhava ; enmalit, lo vent deu Cohet que viné de desapitar (abattre) la chaminéa, e autanléu, qu’entenèm « chòt, chòt ! »…Que plavé hens lo cochurt deu cauhatge, sus la carpènta desbartenida ; que volori botar la tèca dahòra, mes la dauna : « malurós, torna t’en au lheit, que te vas har escalhar ! »…qu’es vrai, qu’avè rason bé… N’i avè pas mei lutz…
E bé que se tornèrem ajacar pardi ? qu’atinorem la matin, dinc a nueit acabada, tot que bohava suu portulh de l’ostau : teulats, balancas, aubres, pins, sujas, padèths, plastics, papèirs, cotilhons destacats deu secadeir…lo chebit e la gata, eths, l’esquia en corcora, que se hasèn tot chicòis, amatats per devath la taula de la codina !…
Que gausèri totun obrir un contre-vent, alavetz, los boishèths (boisseaux) deu cauhatge tots escalhats à tròç que me vingoren trebucar ; suu sòu, la ventena qu’estenè ua inacostumada (insolite) juncada d’objèctes arribats, vienuts sabèm pas d’on, belhèu deus vesins !…
Totun entau vrèspe, lo Cohet que se hartèt de portar sa bohèra ; més quau desolèra ! n’i avè pas mei lutz, las bastissas descaburadas, los aubres cochats , los pins descabelhats, trencats, desarrigats deu sòu chimpat per las aïgas, que damòra adare sonque las veas a l’aire (à l’air) de las granas troncas, creishudas (poussées) suu lapa…Quau cataclisme ! si lo Napoléon tornava, eth qui s’avè balhat tant de mau per har vàder los pins, qu’enviare los sons sordats anar foter ua tanada au Cohet !…
E adara, çò que vam har ? har burlar la lana devastada, tornar aprestar (préparer) la tèrra per semiar o plantar pins, més entà que har ? belhéu bojar de navèths camps d’arrabas (bletarrabas) o de milhòc écologic, las recòrdas destilladas que haren virar las autos ?…
D’auts còps, lo Félix (Arnaudin) que ns’a deishat los escriuts, las fotos deus molins a vént sus las lanas, de las bòrdas e deus aulhèirs chancats…
Mes adare, dívem tornar a l’epòca de las aulhas ? lo vent deu Cohet que sembla estar lo mèste ; Díuram li permeter de quilhar enqüère mei haut que los grans pins de d’auts còps las éolianas, aqueras granas arròdas entà arrecaptar lo vent e balhar la lutz ? atau lo nos morau que’s tornarà meter au clar !…
Los scientifics que nes predisen dempuish un gart d’annadas , la montada deus nivèus de las aigas, mes que cau sajar de pas tombar hens la des-hèita ! las shiuladas deus vents de d’auts còps qu’avèn creat lo truc de Bolicas e la penta deus Juncs, au mens adara la mar que nes vèn pas enqüèra trobar , tot que n’es pas fotut !
Sei pas jo…adare, nos auts qu’em vielhs, dab los joens, que vam caler arrebumpir (rebondir)e guardar totun l’enveja d’arríder davant de se har tapoar !…